TERRA

Un dels elements clau de la gran riquesa i varietat de formes de vida del territori illenc és la geologia. Una passejada per les roques de Menorca ens ofereix un apassionant viatge per més de 400 milions d'anys d'història geològica i ens convida a descobrir una extraordinària varietat de textures, formes i colors. La tramuntana és heterogènia i policromada. Les roques estan fracturades i plegades, i el paisatge resultant és ple de contrasts amb una costa molt retallada i accidentada. La regió de migjorn, en canvi, és més homogènia i de tonalitat blanquinosa, dominada per la roca més emblemàtica de Menorca, el marès del miocè (format en els darrers 25 milions d'anys). Aquestes roques alberguen la principal reserva d'aigua dolça de l'illa, l'aqüífer de Migjorn.

Els barrancs que trobam al migjorn de Menorca s'han format al llarg de mil tennis per l'erosió de l'aigua sobre la roca calcària. Hi ha setze barrancs importants i els més extensos són a la part central de l'illa. El barranc més gran de l'illa és el d'Algendar, que neix prop de Ferreries i desemboca a cala Galdana, amb una longitud de 7 km i unes parets verticals que superen els 50 m. a molts indrets i en algun cas arriben als 80 m. Al seu interior el torrent corre tot l'any, un fet remarcable, ja que la majoria de torrents són estacionals. Açò ha afavorit el creixement d'una vegetació de ribera poc freqüent a l'illa, que inclou bosquets d'oms i llorers. Aquest barranc és escenari de nombroses llegendes, que encara perduren en la memòria popular. Únicament una part del barranc és visitable, i la presència d'espècies amenaçades i sensibles fa que s'aconselli fer-ho amb el màxim respecte a la flora i la fauna present.

Els ecosistemes d'aigües dolces o salobres tenen una importància cabdal per a la vida, especialment en una illa condicionada per un clima relativament sec i incert com és el mediterrani. Les zones humides més importants i extenses de Menorca són l'albufera des Grau —nucli de la reserva de biosfera—, el prat de Son Bou i les basses de Lloriac. El prat de Son Bou és al litoral sud, darrere el cordó dunar de l'extensa platja del mateix nom, i és alimentat per l'aigua dels torrents dels barrancs de sa Vall i es Bec. Tota la superfície del parc natural, a més de les àrees costaneres ben conservades i els barrancs principals, formen part de la Xarxa Natura 2000. Aquesta també inclou algunes zones interiors d'especial importància per a les aus rapinyaires o que alberguen basses temporals, així com algunes àrees marines.

El paisatge que predomina a l'interior és fruit d'un equilibri ancestral entre les activitats agrícoles i ramaderes i la vegetació natural. L'empremta humana és evident a qualsevol racó de l'illa, resultat de l'esforç i la tenacitat dels pobladors humans per sobreviure en aquest entorn difícil al llarg de quatre mil anys d'história.Tanmateix, la intensa transformació humana del territori ha estat generadora d'una riquesa que es plasma en una elevada biodiversitat i en l'harmonia del paisatge rural que avui contemplam. L'equilibri entre el medi natural i l'agricultura és un dels pilars de la declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera.